El canvi climàtic avança la temporada de pol·len a Barcelona

Un estudi liderat per Marta Alarcón, Raül Rodríguez-Solà i María del Carmen Casas-Castillo, investigadors del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha analitzat 31 anys de dades de pol·len i variables meteorològiques a Barcelona i ha identificat canvis en la dinàmica del pol·len atmosfèric en un context d’escalfament climàtic.

El treball ha comptat també amb la col·laboració de la Dra. Jordina Belmonte, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigadora de l’ICTA-UAB i coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC). L’estudi també ha comptat amb la participació d’investigadors del Climate, Atmosphere and Ocean Laboratory (Climatoc-Lab) del Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CIDE, CSIC–Universitat de València–Generalitat Valenciana).

Les dades analitzades corresponen al període 1994–2024 i permeten estudiar conjuntament l’evolució de les concentracions de pol·len i dels principals factors meteorològics i climàtics que hi poden estar relacionats. Els resultats mostren un avançament de l’inici de la temporada de pol·len en bona part dels tàxons estudiats, així com increments en la quantitat anual de pol·len i en les concentracions màximes d’algunes espècies arbòries.

En concret, les temperatures més elevades s’associen a un avançament de la temporada de pol·len en el 65 % dels tàxons analitzats. Els tàxons arboris mostren, en general, una resposta més marcada a la variabilitat climàtica que els arbustos i les plantes herbàcies. En el cas d’alguns arbres, com Alnus i Quercus, s’observen també increments en la quantitat anual de pol·len i en les concentracions diàries màximes.

L’estudi també mostra que els canvis meteorològics poden influir no només en la quantitat de pol·len present a l’atmosfera, sinó també en la seva dispersió. En particular, la disminució de la velocitat del vent durant la primavera podria limitar-ne la dispersió. A més, determinats patrons climàtics de gran escala, especialment l’Oscil·lació Multidecadal de l’Atlàntic (AMO), mostren una relació amb la variabilitat temporal i quantitativa del pol·len.

Els resultats tenen interès des del punt de vista de la salut pública, ja que el pol·len constitueix una font important d’aeroal·lèrgens atmosfèrics. Conèixer com evolucionen les temporades de pol·linització i quines condicions meteorològiques hi estan associades pot contribuir a millorar la vigilància aerobiològica i a disposar de més informació per anticipar períodes de presència elevada de pol·len a l’atmosfera. En aquest sentit, les sèries llargues d’observacions aerobiològiques són especialment valuoses per detectar canvis en la dinàmica del pol·len i donar suport a la planificació en salut pública.

Els resultats s’han publicat a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology amb el títol “Climate drivers of airborne pollen variability: 31 years of monitoring in Barcelona (NE Iberian Peninsula)”.